Recordeu el documental “10 centímetres més a prop del cel“, del qual vam poder gaudir fa poc a Ca la Dona? Continuem el tema amb aquest article d’una de les nostres sòcies, l’Eulàlia Lledó Cunill:
“De tant en tant es parla de sabates, concretament de les turmentadores i vertiginoses (per a qui les porta) sabates de punxant i feridor taló d’agulla. Fa molts anys, vaig llegir l’interessant llibre de Jung Chang, Cisnes salvajes. Tres hijas de China, que, com el subtítol indica, és la biografia de tres xineses. Al primer capítol, que justament es diu «Lirios dorados de ocho centímetros», l’autora explica la tortura a què va ser sotmesa la seva àvia i, tot d’una, en diu això:
Sin embargo, su mayor atractivo eran sus pies vendados, que en chino se denominan «lirios dorados de ocho centímetros». Ello quería decir que caminaba «como un tierno sauce joven agitado por la brisa de primavera», cual solían decir los especialistas chinos en belleza femenina. Se suponía que la imagen de una mujer tambaleándose sobre sus pies vendados ejercía un efecto erótico sobre los hombres, debido en parte a que su vulnerabilidad producía un deseo de protección en el observador.
Una mica més avall –us estalvio els horrors sobre el procediment per domesticar els peus i convertir-los en preteses i pudentes flors de vuit centímetres–, insisteix en aquest malaltís i pervers erotisme:
