Avui 5 d’abril fa dos anys que la Carolina Costa ens va deixar. La recordem amb aquest poema que li va dedicar la Vicky, de Dones x Dones, en el seu comiat. Gràcies Montse per enviar-nos-el!
LA MEVA AMIGA TENIA UN SOMNI
Sento una immensa ràbia
Que no puc compartir amb tu.
Tu, trobaries la manera
De donar-li la volta,
I posaries un pessic de sal
I un pessic de pebre (com deia la Montserrat Roig)
Heu marxat tantes dones
– Grans Dones –
Que em sento una mica
ORFE!
Aquesta tarda de juny calorós,
Agafo la ràbia
I la colpejo contra
Les parets, les finestres, el terra
I en faig un conjur amb ella
Per tal que t’arribi
I em facis una gran ganyota.
Allà on siguis
Sé que la teva energia
Roman entre totes nosaltres.
Ara em prendré
Una Voll-Damm a la teva memòria
I demà,
Tornaré a aixecar-me
Insubmisa i resistent!!!
Vicky Moreno. (Per la carolina). Vilanova I la Geltrú.27 de juny del 2011
