Vivim moments de transformació i, enmig d’una crisi socioeconòmica, democràtica i nacional, irrompen al debat públic propostes polítiques que qüestionen l’estatus quo, donant força a la ruptura amb l’Estat i el capitalisme. Els fonaments d’allò que fa uns anys ens hauria semblat impensable sembla que comencen a trontollar.
Les feministes que signem aquest text (i segurament tantes altres), vivim amb esperança i preocupació aquests processos de canvi. Som activistes del moviment feminista. Som a moviments socials, candidatures, vagues, crides, processos, partits, o sindicats. Hi som ara, hi érem abans. Tenim propostes i tenim l’experiència, l’energia i els coneixements per a dur-les a terme. I ara també és la nostra oportunitat de canvi.
Però ja hem vist massa vegades com propostes que semblen transformadores acaben deixant de banda els feminismes i a les feministes.
Aquesta és una alerta dirigida cap a totes aquelles persones que estan a favor d’un canvi radical, que volen construir una societat més justa: un món just mai no s’esdevindrà sense una transformació feminista. La nova política continuarà sent vella política si és patriarcal.
Sabem que el patriarcat envaeix tots els espais de les nostres vides: llits, llars, carrers, institucions, mitjans de comunicació, escoles, mercats. El masclisme es troba en tots els àmbits de l’esfera pública i privada, és dins el nostre cos, i es manifesta de formes molt diferents: des del menysteniment fins al control en el vestir, des de la transfòbia fins a l’explotació econòmica o l’assassinat.
Per això, l’economia i el treball continuaran sent font d’injustícia i misèria si no hi posem la vida i el seu sosteniment al centre. Sense dret als nostres cossos no hi ha llibertat possible. I cap país, cap ni un, no pot ser lliure mentre s’assassinin dones pel sol fet de ser-ho. No canviarem res afegint petites frases al final dels discursos o entenent «les dones» com un «tema», o una qüestió secundària.
Ara SI que toca!
- Que les pràctiques i perspectives feministes siguin de veritat troncals a qualsevol procés de transformació. Reconeguem la feina del moviment feminista, donem centralitat i autoritat a les veus diverses dels feminismes.
- Construir una pràctica política i econòmica centrada en la sostenibilitat de la vida de les persones i del planeta. El treball de cura és treball, sense plantejaments col·lectius no hi ha canvi possible.
- Fer política en primera persona. Donem-nos autoritat. Siguem, totes i tots, subjectes de la pròpia vida i de la construcció col·lectiva de la comunitat.
- Acabar amb la violència masclista. Promovem una societat lliure de violències i militarisme. Diem no a la xenofòbia i al racisme. Diem no a la homofòbia, la transfòbia i la lesbofobia.
- Acabar amb la cultura de la dominació i la colonització del cos, de la terra, de les cultures. Reconeguem la sobirania dels pobles, l’econòmica, alimentària, energètica, la sobirania sobre el propi cos.
Les nostres lluites són plurals i les fem en plural. En els nostres cossos s’inscriuen diferents exclusions. A les nostres vides es creuen diferents violències. Però també múltiples possibilitats de fer i de ser. Qüestionem la norma i posem com a punts de partida per les nostres propostes polítiques la multiplicitat de les persones i de les identitats, de les necessitats i propostes vitals, econòmiques, polítiques o culturals.
Exigim polítiques feministes i radicals que ens acompanyin en la nostra transformació personal i col·lectiva.Perquè desfer el patriarcat ha de ser condició de les noves formes de fer política, no deixarem passar aquesta oportunitat de ruptura. Generem les aliances necessàries per a fer-ho possible.
Feminismes i radicalitats democràtiques
