La Nostra amiga Marta Boada Ariza , (1974-2011) que havia estat entusiasta bibliotecària de Ca la Dona ens ha deixat. Amb la pena i la sorpresa de que alguna dona tan forta i animosa hagi decidit anar-se’n abans d’hora us convoquem demà al tanatori de Gran Via
Els llibres de la Sana, la Gretel, la Victòria Sau… i tot el centre de documentació de Ca la Dona mai oblidarem la teva feina, el teu entusiasme i la teva calidesa
Descansa en pau Marta. Mai t’oblidarem.
El comiat és al TANATORI L’HOSPITALET GRAN VIA, Sala 5. Vetlla, 02/09/2011, i comiat 3/09/2011 – 13h: Tanatori de l’ Avda. Gran Via, 205 08908 L’Hospitalet de Llobregat. Tel. 93 263 02 02.
El nostre comiat…
Al sentiment de dol i de tristesa perquè la nostra companya Marta Boada Ariza (1974-2011) ha decidit marxar, se suma la nostra consternació i pena per no haver-la pogut acompanyar els últims temps.
Les companyes de Ca la Dona vàrem conèixer la Marta com a documentalista amb experiència en diversos camps, que havia fet un Màster en Ciències de la Informació i de la Documentació a París després d’haver-se diplomat en Treball Social a Madrid. Havia viatjat i viscut a Anglaterra, EEUU, Israel, França i Palestina, per això es manegava molt bé amb els idiomes. Li agradava i l’interessava la literatura, la història del cinema i la dansa.
Les companyes feministes de Ca La Dona la recordarem sempre plena de la força i de l’energia que posava a disposició de fer una feina que li agradava al centre de documentació i d’ajudar en altres tasques de la múltiple activitat feminista. La Marta, fa un any enrere, es va responsabilitzar va fer els primers passos per traslladar i conservar, en les millors condicions possibles, el fons documental de Ca la Dona. També va coordinar les diferents fases i contactes que ens va permetre participar en el projecte europeu Fragen per tal de recollir els textos més importants del moviment feminista de la segona part del segle XX, fent una bona part de treball voluntari… I hi ha companyes que la van veure últimament a la plaça Catalunya en el grup d’ “indignades”…
Marta, et trobarem a faltar i et recordarem sempre amb molta estimació i sororitat …
Com la xiqueta que en encetar camí
s’omple de rocs la falda i les butxaques
i s’endinsa en el bosc i els va perdent
sense lliurar les batalles previstes
contra llops o gegants, ombres
va deixant un rastre
sembra
i ara li resta només dins del puny
crispat un còdol llis…
(M. Mercè Marçal, Raó del cos)
—
La Marta, amb algunes de nosaltres…l’estiu 2010 durant el trasllat d’alguns “tresors documentals” de Ca la Dona
Fotografies: liaplou
