El nostre grup, Dones x Dones, ve d’una llarga història construïda amb una genealogia feminista que té com a nexe central la resolució dialogada i no violenta dels conflictes. Dels conflictes armats i les guerres, però també dels conflictes en qualsevol àmbit de la societat.
Com a feministes, el nostre corpus teòric -des de diverses disciplines, com la sociologia, la història, l’antropologia, la medicina, etc.,- i pràctic, té com un dels seus objectius principals la defensa de les llibertats dels pobles, dels drets socials fonamentals i inalienables de totes les persones.
Quan diem i vindiquem el dret a decidir sobre el nostre propi cos, estem reivindicant implícitament el dret a decidir de les persones i dels pobles.Som conscients que estem vivint uns moments sorprenents; una nova etapa de canvis i moviments convulsius, que ens sacsegen i ens encoratgen alhora, perquè – com deia la nostra poeta Ma Mercè Marçal – “ ens obre una finestra en aquest cel tancat”. Ens obre una finestra d’il•lusions per construir un món millor. Un país lliure, independent, laic i feminista.
Perquè el nostre mirall no és l’Estat. Perquè l’Estat imperialista té com un dels seus pilars fonamentals, les forces armades. Un cos bel•ligerant amb la seva sola presència i vestimenta, obsolet en quan la seva pròpia estructura, masclista i patriarcal. Unes forces armades, que a més s’emporten molts recursos que podrien dedicar-se a despeses socials i no militars.
Desitjar i vindicar un país lliure d’exèrcits és voler un país lliure de violències. I això no és ni una fal•làcia ni una utopia. És tenir una mirada cap un futur possibilista.
Fer valer l’argument de la necessitat de seguretat d’un país basat en els exèrcits, és un tema que cal debatre amb molta calma i amb una mirada holística feminista. Per a les dones, parlar d’una seguretat basada en els exèrcits no és ni de bon tros cap garantia.
Cal recordar alguns informes basats en prestigioses entitats i organismes internacionals (Amnistia Internacional , entre d’altres) sobre els milers de dones violades, segrestades, agredides sexualment… allà on hi ha un desplegament de soldats, una base militar o una caserna. La notícia, a tall d’exemple recent, apareguda al diari ElPúblico digital, escrita per la periodista Nazanin Amirianan, parla de la prostitució militaritzada a l’Irak.
Com dèiem al començament, venim d’una llarga trajectòria, capdavantera per cert, en propostes i pràctiques sobre resistències no violentes. Des dels moviments d’Objecció de Consciència i la Insubmissió al servei militar obligatori, passant per l’objecció fiscal a les despeses militars, el rebuig a la nuclearització del nostre país, el rebuig a l’OTAN, els crits i manifestacions massives contra la guerra a l’Iraq, i contra qualsevol guerra que utilitza la força de les armes contra la societat civil indefensa i específicament contra la població més vulnerable, les dones i les seves criatures. I no estem soles evidentment: cada vegada són més les organitzacions, entitats, associacions, moviments socials… que treballem per educar en una cultura de la pau i la no violència.
Com a feministes antimilitaristes som i volem ser-hi en la construcció del nostre país, per tant volem que les nostres propostes formin part dels debats i la discussió. Volem visibilitzar-nos i fer sentir les nostres veus.
La seguretat d’un país no es construeix amb el suport de les armes ni d’un exèrcit, es construeix treballant per a la igualtat de drets per a totes les persones. Una societat civil apoderada perquè es basa en la cooperació, la reciprocitat, l’empatia, la solidaritat… Valors que res tenen a veure amb els que defensen els estaments militars.
Com diem Dones x Dones: “Cap dona, cap home, cap nen ni nena, i cap euro per a les guerres “.
Barcelona, 11 de Juliol de 2014
