En defensa de la llibertat d’expressió i de la Dolors Miquel
Davant les diligències aportades contra la poeta Dolors Miquel per la lectura del poema ‘Mare Nostra’ el 15 de febrer en el transcurs de l’acte d’entrega dels premis Ciutat de Barcelona. Diligència que ha estat presentada per l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians (AEAC), que exerceix d’acusació particular.
Nosaltres Feministes per la Independència, volem mostrar obertament el nostre rebuig contra aquesta diligència ( denúncia).
- Perquè considerem que la poeta Dolors Miquel va fer palès la seva llibertat d’expressió. Dolors Miquel el que va fer va expressar i declamar el seu poema – Mare Nostra – en el que fa referència a les mares nostres , les Nostres Mares, les que han parit i ens han donat la vida. Un poema que clama i reivindica la possibilitat de triar, de decidir. Un poema en el que moltes dones ens sentim identificades.
Quin és el tema que molesta? Segons L’Associació espanyola d’advocats Cristins ( AEAC), és la seva irreverència. La manca de respecte vers les persones que es declaren obertament catòliques…
I ara jo pregunto: i a les persones no creients, laiques o aconfessionals, no ens hauríem de sentir ofeses cada vegada que en els mitjans públics ( TV, diaris…) es presenten els actes de commemoració fent present l’església catòlica ???
En moltíssimes ocasions, hem pogut veure celebracions religioses , com ara, la Pasqua militar, homenatges a soldats que han mort en algun país (en el que per cert, bona part de la població no té ni idea que estan fent allà),processons de S.Santa, nomenaments i juraments de càrrecs públics o davant de qualsevol esdeveniment oficial… Es tracta clarament de una intromissió de l’església catòlica i una invasió dels espai públics i ens ho hem d’empassar. Bé no ens ho empassem perquè tenim prou criteris per discriminar i distanciar. Però i la majoria de la població? Té aquesta possibilitat?
A banda de tot plegat , veritablement creiem que aquesta visió, lectura i anàlisi del poema de la Dolors Miquel, ens sembla “ curtes de mira “
El poema de la Dolors Miquel, ens referma coma dones. Som i serem fruit d’una genealogia de les que ens sentim i considerem hereves I això és un llegat al que no estem disposades a renunciar. Com no estem disposades a renunciar, AL DRET A DECIDIR SOBRE EL NOSTRE PROPI COS. Volem viure en un país lliure, LAIC, sense que cap ideologia patriarcal envaeix el nostre espai, el nostre cos.
EL COS ÉS NOSTRE, I NOSALTRES DECIDIM
Feministes per la Independència ( Vicky Moreno)
