Entrevista publicada a xarxanet el 23 de maig de 2023, a Monserrat Cervera, de Dones x Dones, amb motiu del Dia Internacional de les Dones per a la Pau i el Desarmament.
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, parlem amb Montse Cervera, activista pacifista i membre del grup Dones x Dones, que enguany commemora tres dècades de feminisme antimilitarista.
23/05/2023
Xarxanet
Entitat redactora: LaviniaNext
Autor/a: Dani Sorolla
Aquest 24 de maig se celebra el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, una data marcada en vermell per al moviment feminista antimilitarista d’arreu del món. A Catalunya, un dels grups de dones que millor representa aquesta idea és Dones x Dones, que enguany commemora trenta anys de defensa del pacifisme i de prevenció de la violència des d’una perspectiva feminista i antimilitarista. En parlem amb la Montse Cervera, una activista històrica que forma part del grup des dels seus inicis.
Dones x Dones va néixer fa trenta anys, en el context de la Guerra dels Balcans, com es va gestar?
Es va crear fonamentalment arran de la Guerra dels Balcans, però abans, a Catalunya, ja s’havien articulat moviments com el grup DOAN (Dones Antimilitaristes), que feia anys que lluitava contra el militarisme, els exèrcits i les guerres.
Ara bé, tot i que ha passat a totes les guerres, a la Guerra dels Balcans es van fer molt explícites les violacions sistemàtiques, com a estratègia per destruir la població a través dels cossos de les dones. Això va provocar una indignació molt gran entre molts grups de dones feministes que ens vam trobar per dir prou i mobilitzar-nos. A partir d’aquí ens vam constituir.
Una de les primeres accions va ser donar suport i amplificar la veu de les dones resistents d’aquell conflicte.
Ens vam posar en contacte amb elles i vam conèixer la tasca que feien les dones de negre, vam viatjar als Balcans i a partir d’aquí vam formar un grup de dones de suport a les dones de l’ex-Iugoslàvia. La idea central era potenciar aquesta relació entre dones per incidir en la força que tenim per continuar endavant i treballar per construir la pau en moments tan terribles com són les guerres.
Aquella guerra va mostrar clarament les múltiples violències específiques que impacten contra la vida i els cossos de les dones, però també la seva capacitat de resistència.
Sí, i és molt important. Les dones de negre de Belgrad, per exemple, expressaven clarament al seu govern que la guerra mai es faria en nom seu i ho denunciarien. I aquesta resistència que van iniciar molt poques dones, plantant-se cada divendres a Belgrad, va tenir la força per anar teixint una xarxa de relacions a Bòsnia, a Croàcia, després a Europa i arreu del món. Això ens sembla cabdal. Van demostrar que en temps de guerra i de conflicte existeix aquesta possibilitat de resistència a partir de l’amor a la vida, de continuar vivint.
Quina mena d’accions heu dut a terme al llarg d’aquests trenta anys?
El cert és que hem fet tot allò que se’ns ha acudit. Per exemple, les vigílies, com les que estem fent ara cada dijous contra la guerra d’Ucraïna, però també en altres dies com el 24 de maig, Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament. També hem fet xerrades, articles i trobades per explicar aquesta idea nostra que entre matar i morir hi ha la possibilitat de viure d’una altra manera, d’una manera digna, perquè la guerra i la violència mai són la resposta. A més, a les escoles hem fet unitats didàctiques per la pau, des de l’experiència i el protagonisme de les dones.
“Entre matar i morir hi ha la possibilitat de viure d’una altra manera, d’una manera digna”.
Sempre heu actuat des d’aquesta perspectiva.
No sé si les dones som més pacífiques que els homes, però penso que aquesta relació que tenim amb la reproducció de la vida, aquesta possibilitat que ens ha donat la natura, ens ha aproximat a aquesta idea de com protegir i fer créixer la vida, que en un moment pot destruir una guerra, una arma o una violència. Des d’aquí, i des d’altres perspectives com la desobediència civil i l’antimilitarisme hem pres consciència i desenvolupat tota la nostra tasca.
Bàsicament, han estat accions contra els temes fonamentals en què està basada la violència i en combatre aquesta idea que els Estats es preparen per a la mort més que per a la vida.
Com commemorareu els trenta anys de Dones x Dones?
Serà una excusa més per parlar i trobar-nos. Ja hem fet actes i xerrades a Ca la Dona i altres llocs, i demà farem un acte que vol ser antimilitarista, per descomptat, però també d’agraïment a totes les persones amb les quals hem participat. Perquè, al cap i a la fi, Dones x Dones és un punt de trobada, de xarxa, i tenim voluntat de ser una referència permanent per a molts altres grups de dones. Volem continuar sent imprescindibles, estar enxarxades i reforçar aquestes xarxes.
A més, dijous, com cada setmana, ens trobarem a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i farem un acte més gran de l’habitual, on vindran companyes de Colòmbia, Palestina, etc. Més que festiva, serà una celebració reivindicativa de la nostra força, solidaritat i sororitat.
Com d’important és per a vosaltres el fet de fer xarxa i reforçar l’autoorganització de les dones?
Absolutament fonamental, és la idea que ens ha donat força. Nosaltres ara estem a Ca la Dona i estem en contacte amb molts altres grups de dones, també a escala internacional amb grups de Colòmbia, Palestina, Estats Units, amb el moviment Code Pink, i molts altres llocs del món. Grups de dones pacifistes d’arreu del món estem lluitant per una pau que sigui la nostra, que no és la dels cementiris ni la de la humiliació. Som dones, que, a banda de lluitar contra les discriminacions que ens afecten, lluitem per una pau en què sigui possible viure i conviure després de la guerra.
Per tant, les xarxes de relació per a nosaltres són molt importants, si aconseguim teixir xarxa i establir relacions, estarem fent passos importants en favor de la pau.
Pel que fa a la representació de les dones en la prevenció, gestió i solució de conflictes, en aquest sentit el 2000 es va aprovar la resolució 1325 del Consell de Seguretat de l’ONU, com s’ha desplegat?
Una de les millors coses que va tenir la resolució és que va aplegar l’esforç de moltes dones pacifistes i antimilitaristes, que es van unir per exigir-la. Va ser un treball de totes. Ara bé, un cop l’hem tinguda, el cert és que el desplegament ha estat molt petit. A més, molts governs l’han entès en el sentit que hi hagi més dones als exèrcits, per exemple, i és clar, no és el que reivindiquem.
En qualsevol cas, la idea és que les dones han d’estar presents a les negociacions de pau, no perquè siguin dones, sinó perquè realment la seva experiència és diferent i les necessitats que es despleguen quan es viuen situacions com ser refugiada o viure en processos de guerra sent dona ens semblen imprescindibles per construir la pau. Però, com et deia, ho hem aconseguit poquíssim. És una eina que ha suposat un petit avenç i que podria ser molt útil, però cal desplegar-la amb consciència de la seva importància.
“Creiem que és molt necessari implicar la ciutadania en la lògica pacifista”.
Ara estem enmig d’un conflicte armat a Europa, però la sensació és que costa més que la gent es mobilitzi per protestar contra la guerra, ho veieu així?
Creiem que sí, i això ens impressiona i ens entristeix. Realment, si preguntem a la gent segur que tothom dirà que està contra les guerres, però d’alguna manera s’ha imposat el costum de veure-ho com un fet inevitable. Hi ha un cert desànim entre els moviments socials i pacifistes pel que fa a la possibilitat de canviar aquesta creença que s’ha generalitzat i que sosté que estarem més segurs amb més armes, una idea, per cert, impossible de demostrar.
Fins i tot per part d’un govern espanyol que es diu progressista, i que està inflant el pressupost militar. Ens sembla surrealista, però el cert és que la gent, o molta gent, s’ho ha empassat. A escala internacional està passant el mateix, i al moviment per la pau i l’antimilitarisme li està costant molt.
Està costant massa defensar la pau en el context d’un conflicte com el d’Ucraïna?
Nosaltres, per exemple, estem intentant visibilitzar la tasca de les dones ucraïneses, que estan molt mobilitzades per reconstruir i ajudar a assolir la pau. O a Rússia, on hi ha una repressió brutal contra el pacifisme que s’oposa a la guerra. Però el cert és que costa perquè la gent té dubtes i sembla que pesen molt les divergències ideològiques i altres qüestions. Evidentment que es pot criticar Rússia i l’OTAN i analitzar tot el que ha passat per arribar fins aquí, però nosaltres diem que primer cal aturar la guerra per evitar el patiment de la gent.
Tenim molt clar que si volem la pau, hem de preparar la pau, i no la guerra, com sembla que està passant actualment.
Què podem fer la ciutadania per aturar la guerra?
El primer que cal fer és dir-ho clarament i incorporar-ho al nostre dia a dia, al carrer, a la feina i a tot arreu. Cal explicar per què estem en contra d’aquesta guerra i de tot el militarisme que està provocant amb arguments. Hem de poder dir que no té sentit augmentar els pressupostos militars perquè necessitem els recursos per a coses que són molt més importants. En una època de crisi com la que patim, no es poden destinar més diners a la guerra.
I com es pot fer entendre?
Crec que és molt necessari implicar la ciutadania en la lògica pacifista, cal que ens impliquem com a ciutadans en les idees bàsiques de defensa dels Drets Humans. Tot això anirà teixint un fil que després obrirà la possibilitat d’enfrontar-se contra la idea de la guerra. Per tant, crec que, com sempre, és la ciutadania, des de baix, qui pot canviar aquesta espiral militarista. Entre totes hem de construir la idea que la pau va més enllà de dir no a la guerra, sinó treballar per l’habitatge, la salut, la feina, contra la violència envers les dones i moltes coses més.
