Dijous 28 de setembre a les 18.30 h
Marxa de Pl. de Sants a Pl. Concòrdia El compte de @dretpropicos està bloquejat.
Necessitem l’ajuda de totes per fer córrer la convocatòria!
Les organitzacions i grups que conformem la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, davant l’ofensiva de grups d’extrema dreta, religiosos, grups antielecció, antidrets, grups antigènere, governs conservadors i partits polítics que arreu del món opinen, debaten, legislen i restringeixen el dret a decidir sobre el nostre propi cos, a decidir la vida que volem viure, fem una crida a unir-nos a la convocatòria internacional pel proper 28 de setembre, Dia Internacional per a la Despenalització de l’Avortament.
Com cada any, reagrupem les forces per visibilitzar les lluites que des dels diversos territoris es despleguen per donar resposta a l’ofensiva MASCLISTA, PATRIARCAL I EXTRACTIVISTA, organitzada a nivell internacional per castigar a les indisciplinades, a les que, tot i embarassades, decidim avortar. Portem als carrers les batalles que donem dia a dia quan ens apropem a les autoritats a exigir canvis i millores, quan ens organitzem en assemblees i arribem a acords, quan acompanyem persones que volen avortar i que es troben soles, rebutjades per l’Administració i el sistema sanitari, quan parlem amb les veïnes, amb les mares a les portes de les escoles, amb les més properes, sobre els nostres drets com a dones i persones heterodissidents.
Els darrers anys hem viscut un augment exponencial en els esforços de grups polítics articulats per restringir els drets de les dones i de les persones LGTBIQ+. Hem vist que les dretes avancen, que els drets que hem aconseguit perillen, que les defensores de drets humans són perseguides i assassinades, que les polítiques sanitàries públiques funcionen només per a la blanquitud privilegiada, que les voluntats polítiques estan posades a rebotar reclams d’una administració a una altra sense donar resposta real a les situacions d’urgència entorn dels nostres drets sexuals i reproductius. “A LES DRETES ELS HI DIEM, NO PASSARAN!”.
Marxarem per pobles i ciutats amb el mateix crit, a Ponent i Pirineu per garantir l’equitat d’accés que no arriba i al barri de Les Corts per tornar a denunciar un cop més la persecució i l’assetjament que viuen les dones i professionals que practiquen avortaments per part d’aquests grups fonamentalistes. Malgrat les lleis que s’han aprovat i que se suposa que obliguen a les institucions a protegir i blindar aquest dret davant de tantes amenaces, es continuen permetent aquestes campanyes d’agressió al dret a l’avortament de forma totalment impune i sense conseqüències. Fa temps que ho venim denunciant i així seguirem: “TORNEM A CRIDAR, FORA ELS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS”
A l’Estat espanyol, inclosa Catalunya, les persones embarassades que decidim interrompre els nostres embarassos hem de superar infinitat d’obstacles per a accedir a l’assistència sanitària, obstacles que es basen en el fet de ser dona, de ser migrant, de ser jove, de ser racialitzada, de ser pobra, de ser marró, de no parlar cap de les llengües oficials, de trobar-nos en situació administrativa irregular, de viure a zones rurals, d’exercir el treball sexual, de tenir algun tipus de diversitat, de tenir un cos no hegemònic… Aquests obstacles persisteixen avui dia, SÓN REALS, i els hem denunciat davant de diferents autoritats públiques que encara parlen d’un sistema sanitari amb voluntat d’assistència universal! La salut és un dret fonamental… per això A LES AUTORITAT ELS HI DIEM “NO ENS ATURAREM FINS QUE AQUEST DRET SIGUI REALMENT UNIVERSAL, SIGUI DE TOTES I TOTIS!”
Mentrestant, molt a prop de Catalunya, les germanes d’Andorra segueixen sent incriminades per decidir avortar i persegudes per defensar i garantir aquest dret, en contra del posicionament de l’ONU en favor de la despenalització de l’avortament i d’una legislació que permeti triar lliurement sobre continuar o interrompre un embaràs de manera segura. En el Codi Penal d’Andorra, aprovat en 2005, l’avortament es troba entre els delictes «contra la vida humana prenatal», donant compte que l’església catòlica continua tenint una presència molt forta en la voluntat política i les decisions governamentals. Ja hem vist i viscut molt d’aprop un estat andorrà que incrimina i persegueix a defensores del dret al propi cos! “AL PRINCIPAT MASCLISTA I OPRESSOR ANDORRÀ LI DIEM: ESGLÉSIA I ESTAT, ASSUMPTE SEPARAT!”
En aquests temps, cal tornar als carrers, continuar organitzades i amb molta claredat política per desafiar i desmuntar la triada composada per tots aquells agents que provoquen violència institucional ja siguin sanitaris, judicials o policials. Una violència institucional que, aquí i a tot el mon estigmatitza, criminalitza i tutela les decisions de les dones en relació a l’avortament i els acompanyaments feministes. Les legislacions que regulen l’accés a l’avortament son imprescindibles però no suficients per garantir-lo i fer-lo efectiu.
Des d’aquest territori fortalesa celebrem amb les companyes feministes i germanes de Mèxic la sentència del Tribunal Suprem que despenalitza l’avortament a nivell federal. També abracem la campanya internacional #JusticiaParaBeatriz, la dona salvadorenya que va ser obligada a parir malgrat la inviabilitat del fetus. PER UN AVORTAMENT LLIURE I AMB CURA FEMINISTA! PER BEATRIZ I TOTES LES PERSONES OBLIGADES A PARIR SOLES.
AL GOVERN DE CATALUNYA I A LES INSTITUCIONS CATALANES ELS HI DIEM, EL DEUTE AMB NOSALTRES CONTINUA:
1. Ja hem avortat en la clandestinitat pel fet de no tenir papers. EXIGIM retirar el suport i les aliances amb qualsevol govern del món que no garanteixi el dret a l’avortament i el dret a la regularització administrativa de la ciutadania.
2. Ja el capellà violador ens ha dit que ens anirem a l’infern, que tanquéssim les cames. EXIGIM el·liminar qualsevol tipus de finançament públic a institucions religioses, grups i moviments fonamentalistes contra el dret a l’avortament.
4. Ja estem organitzades, ja hem estat pendents al telèfon perquè alguna avortava, ja hem estat perseguides i hem incorporat estratègies de cures davant la persecució policial. EXIGIM que les institucions públiques defensin, protegeixin, promoguin i donin suport a les Defensores de Drets Sexuals i Reproductius, d’aquí i d’arreu.
5. Ja ens han educat amb culpa i por al plaer, al desig, a les sexualitats. Ja un professor ens ha dit “feminazis” per demanar parlar d’avortament a classe. EXIGIM esmerçar els recursos necessaris per implementar l’educació sexual integral obligatòria i garantir la formació del personal dels centres educatius en aquesta matèria.
6. Ja li hem explicat al nostre metge els motius pels quals volem avortar, hem rebut informació de riscos exagerats dels avortaments i hem hagut de viatjar lluny perquè el metge era objector. EXIGIM acabar amb totes les barreres d’accés a l’avortament a Catalunya: d’estigma, d’informació, d’elecció de mètode, d’una justícia amb perspectiva de gènere, d’iniquitat territorial, d’accés al sistema sanitari i d’objecció de consciència.
Recordem a cada pas que donem el camí guanyat per les nostres avantpassades a favor de la lluita per la sobirania dels nostres cossos. No necessitem cap pacte de cavallers per a castigar a les que desafien el mandat de la maternitat obligatòria; no necessitem terminis, supòsits ni tuteles, sinó garantia real sobre els nostres drets, suport i acompanyament feminista! Els moviments feministes i les xarxes d’acompanyament no baixarem la guàrdia. No tolerarem cap retrocés en el reconeixement de l’autodeterminació sobre els nostres cossos.
Per les companyes i companyis feministes que resisteixen i fan activisme des de fa dècades, per les dones de les nostres famílies obligades a maternar, per totes les persones amb capacitat de gestar estigmatitzades per avortar, per les preses per avortar, per les assassinades de l’Estat per avortaments clandestins i insegurs, PERQUÈ UN DRET NO ESTÀ GARANTIT FINS QUE NO ÉS DE TOTES!
Més informació i convocatòria: dretalpropicos.wordpress.com
