L’engranatge de l’agroindústria lleidatana produeix anualment més de 350.000 tones per a l’exportació i necessita entre 22.000 i 28.000 jornalers temporers anuals. La terra, les explotacions familiars agràries i el regadiu són engolides any rere any per un model neoliberal que desmantella la supervivència alimentària del nostre territori. La pagesia ha perdut tota capacitat negociadora dels seus productes. Les comercialitzadores marquen el producte, les varietats, el model de producció, el preu i el consumidor final, tot. I enmig de l’espiral devastadora del neoliberalisme del sector primari encara hi ha una altra víctima, més silenciada i amb extrema vulnerabilitat: els imprescindibles i oblidats temporers. Bona part dels contractadors compleixen el conveni agrari i ofereixen allotjament, però també hi ha un nombre important d’ells, i sobretot ETT, que no ho fan i s’aprofiten de la cruel Llei d’Estrangeria que comporta situacions de semiesclavatge.
Milers de collidors immigrants dormen en campaments, en coves, en una mina abandonada o en cases abandonades i als carrers. Tots ells mà d’obra essencial sense la qual no funcionaria aquest engranatge de l’exportació fruitera.
Les administracions, i entre elles la Paeria, ofereixen recursos públics a les grans empreses agroexportadores, creen infraestructures i abonen un model insostenible que no omple els nostres cistells sinó les butxaques d’unes poques i grans empreses. Res no va a parar a la petita pagesia que lluita per sobreviure. I el que és més esfereïdor: deixa un enorme cost social, una desatenció absoluta a les persones temporeres, la majoria immigrants que poc tenen a decidir més que lluitar pel mins salari que en moltes ocasions no permet ni dormir sota sostre i sempre sota l’amenaça de la pèrdua de papers, els CIE o la deportació. Les administracions diuen que no és el seu problema, sinó responsabilitat dels ocupadors, però no diuen el mateix dels beneficis que obtenen i dispensen a les empreses que provoquen aquest daltabaix social. Les empreses contractadores i els sindicats agraris és imprescindible que compleixin amb el conveni que ells mateixos han signat, i assumeixin responsabilitats.
El temporers mereixen, després de més de 30 anys de fer girar la roda, la garantia de drets. És fonamental un espai d’allotjament per dignificar la vida dels treballadors. La manca de cooperació entre les administracions i la negativa a l’assumpció de responsabilitats és inexcusable, perquè el que produeix és un drama humà: el patiment i explotació de persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat econòmica i social.
La qualitat de la fruita lleidatana ha d’implicar sobirania alimentària i també qualitat contractual i el sosteniment de la vida. Cal aturar d’un cop i per sempre més el racisme institucional i de la patronal exercit contra els temporers i exigir fruita amb justícia social.
Les nostres demandes:
1.- Allotjaments per dignificar la vida de les persones temporeres de la fruita.
Exigim a l’Ajuntament de Lleida que allotgi de manera digna i immediata tots els temporers (estiguin treballant o a la recerca de feina) que hi ha a la ciutat i que creï un alberg per a la propera campanya.
Demanem a la Generalitat de Catalunya que obri una línia de finançament per a les empreses agràries per a la creació d’allotjaments, i que recuperi la gestió pública dels allotjaments municipals que ara es troben en mans privades.
L’allotjament dels contractats anirà a càrrec dels ocupadors i no es podrà descomptar del salari del treballador. Les persones que estiguin a la recerca de feina accediran als albergs públics de manera gratuïta mentre duri la campanya agrària i s’augmentarà la dotació pressupostària dels serveis socials per a la seva atenció.
2.- Paper sense contracte.
Demanem a la subdelegació del govern que garanteixi a tots els treballadors que participen de la campanya de la fruita, i que es trobin en situació irregular administrativa, que s’iniciï expedient d’autorització de treball i residència per arrelament laboral.
3.- Accés universal a la sanitat i atenció mèdica als campaments i concentracions de treballadors.
El Departament de Salut garantirà l’accés universal a la sanitat per a tots els treballadors en actiu o a la recerca de feina, tinguin o no permisos de residència.
El Departament de Salut posarà en marxa una unitat mòbil que visiti els campaments de temporers (fins que aquests espais siguin eradicats) i ofereixi atenció mèdica.
4.-Canvi de les formes contractuals.
Exigim al Departament de treball de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri de treball i seguretat social que prioritzin les fórmules contractuals dels treballadors temporers per a què passin de l’actual Règim General Agrari (peonades agràries) al Regim General de la Seguretat Social. Demanem així mateix que s’articuli l’aplicació de contractes fixes discontinus per als temporers i se’ls permeti accedir a l’atur, ajuts socials i contribució per a la jubilació.
5.- Creació d’un consell regulador per al segell de fruita amb justícia social.
Exigim a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Lleida, Consells Comarcals i Ajuntaments, que creïn un consell regulador que garanteixi que la fruita ha estat collida respectant els drets socials i laborals dels treballadors i treballadores del camp.
6.-Compliment de conveni agrari.
Patronal agrària: implementaran tots els punts del conveni agrari i garantiran el seu compliment en tots els acords: preu /hora, preu dies no treballats per motius aliens als treballadors, allotjament, desplaçaments, baixes, etc.
7.- Augment de les inspeccions de treball a tots els sector de l’agroindústria.
El Departament de Treball i el Ministeri de Treball posaran tots els mitjans per fer vigilància, inspecció i sancions a les explotacions agràries, càmeres frigorífiques i d’emmagatzematge respecte al compliment del conveni, en especial a l’obligació de l’allotjament dels temporers.
Així mateix, sol·licitem a les administracions locals que passin a denunciar els casos de vulneració del dret a l’allotjament per als temporers que es donen en els seus municipis.
8.- Reubicació de l’oficina única de temporers de Lleida.
Exigim que l’Ajuntament de Lleida no traslladi l’oficina als Camps Elisis (respectant els usos d’activitats recreatives i d’oci familiar que té com a parc públic) i adeqüi en un altre espai municipal un alberg per a persones temporeres on hi ubicarà la oficina única i la resta de serveis.
9.- Promoció d’un model d’agricultura ecològica i de proximitat.
El Departament d’Agricultura, el Departament d’Economia de la Generalitat, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià invertiran en la creació de xarxes comercials de productes agraris de proximitat, incorporaran en tots els serveis de menjador públic aliments ecològics i de proximitat, afavoriran espais en els mercats municipals i donaran suport i prioritat a l’agricultura ecològica en tots els seus serveis.
10.- Eliminació de la promoció i suport de l’agroindústria que no respecta els drets dels temporers i del territori.
Demanem que es deixi de finançar amb diners públics infraestructures i serveis, així com promoció d’un model d’agroexportació que no garanteix els drets socials i laborals, que desmantella l’agricultura familiar i devasta el territori en clau de sobirania alimentària.
VOLEM FRUITA AMB JUSTÍCIA SOCIAL!
Lleida, 5 de juny de 2018
Campanya impulsada per la Crida per Lleida – CUP amb el suport de:
Tanquem els CIE, Tancada per Drets, Arrels Sant Ignasi, Fotomovimento, Unitat contra el feixisme i el racisme, SOS Racisme, CGT, Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Sindicat Manter, Càrnies en Lluita, Som lo que sembrem, Assemblea Pagesa, Coordinadora d’ONG i altres moviments solidaris de Lleida, Biblioteca Maria Rius, Papers per Tothom, Casal de Joves, Plataforma No en el nostre nom, Assemblea Llibertària, Ateneu Cooperatiu la Baula, La Cuina del Comú, ARRAN Lleida, Grup de Dones de Lleida, Comissió de Drets Humans i Estrangeria del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, CUP nacional.
