Opinió d’una feminista laica pel que fa l’Abdicació del Papa de Roma: Senyor Ratzinguer.
Respecte la renuncia, abdicació, jubilació… del senyor Ratzinguer. representant màxim de la Església catòlica i cap d’estat , del seu propi estat: El Vaticà.
Com a feminista i laica, considero que el cobriment d’aquesta notícia per part dels diferents mitjans ( premsa escrita i TV, entre altres), “ha fet un gra massa “. Aquests mitjans han reforçat i reiterat el fet perquè cal convertir-lo en notícia.
I quina és la notícia? Doncs que el representant màxim de la jerarquia eclesiàstica, catòlica, apostòlica i romana , que té la seva seu central, en el Vaticà, ha decidit deixar el seu càrrec. I fins aquí, podria resultar fins i tot plausible. Donat que algunes persones s’aferren al seus càrrecs passant per damunt del que sigui. I és clar, tenint en compte els darrers cassos de corrupció i que no dimiteix ningú, i ningú renuncia als seus càrrecs , la “ dimissió” , abdicació, d’aquest senyor, – el papa – , podria fins i tot resultar plausible.
Però com a feminista i laica, no estic disposada a empassar-me els arguments que aquests dies s’estan estenent a través de la premsa escrita, sobre tot.
En quin sentit?
En primer lloc perquè no considero que la seva retirada sigui tractada com un acte honorable, d’honestedat i de humilitat. Senzillament, la seva retirada correspon a la seva situació física: té 85 anys!!!! I senzillament “ja no pot amb la seva ànima “ ( mai més ben dit). Imagino que al darrera possiblement hagin altres raons, però com que aquestes les desconec, torno a incidir en que per mi el fet de que “ s’autojubili” no canviarà o canviarà ben poc l’estructura jeràrquica – misògina i patriarcal de l’estament catòlic.
Com a feminista i Laica, em provoca una gran indignació que aquesta hagi estat la gran notícia dels mitjans ( d’ahir dilluns i d’avui dimarts), , per damunt de la ILP presentada avui per la Plataforma Afectades i afectats per la Hipoteca ( PAH), per posar un exemple.
I per si no queda clar el meu posicionament: crec que val la pena continuar reflexionant en la influència que ha tingut i que continua tenint l’església catòlica al nostre país – Catalunya – i a l’estat espanyol. Influències que van des de les subvencions rebudes pels diferents congressos i trobades ( de la Joventut, de les famílies, l’arribada del Papa a Barcelona…), pagades en una bona part amb els nostres impostos.
Quan va arribar el senyor Ratzinguer a Barcelona per magnificar i beneir la Sagrada Família vam rebutjar en diferents actes i accions, la majoria minimitzades i gairebé invisibilitzades pels mitjans de comunicació.
De tot plegat podem expressar que el pes i la influència de l’Església catòlica més conservadora, continua exercint un poder real en l’àmbit polític, social i públic, fins i tot en de les relacions personals (àmbit privat).
De cap manera considero que la seva retirada signifiqui un acte de honorabilitat, d’humilitat… sinó que senzillament respon a algunes de les idees que he exposat. Possiblement tenen a veure les pressions internes per la lluita de poder….Dins el mateix Vaticà.
Sigui com sigui , com a Feminista i Laica, em reitero amb els principis esmentats al llarg d’aquest article
- Aquest Papa i qualsevol altre, no ens representa.
- La jerarquia catòlica, misògina i patriarcal, continua exercint una violència específica contra les dones en negar-nos al nostre dret a decidir: drets sexuals i reproductius, etc…
- Continua evitant les opinions de les persones que sí que segueixen els principis bàsics dels Cristians-es de Base.
- Cal de “ totes totes” separar: església i estat. Poder polític del poder eclesiàstic, sigui quin sigui la idiosincràsia del govern.
Vicky Moreno, Vilanova
