ESCOLA PÚBLICA! : LAICA, CATALANA I COEDUCADORA.
Com a ciutadana , feminista i mestra de professió, vull expressar la meva opinió davant les agressions del ministre Wert. Agressions afegides ( pot ser caldria anomenar-les com d’agressions complementàries) a les que continua patint l’escola pública , tant per part del govern central i com per part del nostre propi govern . Voldria que recordem i que ningú oblidii que pel que les retallades pel que fa l’educció pública les estem rebent des d’abans del decret del ministre Wert .
Pel que fa aquest el decret del ministre Wert, considero que és una expressió clara de la ideologia del partit al que representa ( PP). El seu objectiu respon a aquest ideologia, de la més retrògrada, ultradretana, intervencionista i dictatorial. És un decret que ens farà retrocedir uns 30 anys enrere.
Pel que els seus continguts curriculars, i a tall d exemple, pel que fa matèries de geografia i història , ens obligarà retornarà a posar l’ènfasi en dates de conquestes, de guerres, conqueridors i colonitzadors. Serà el retorn a la perspectiva androcèntrica i etnocèntrica pel que tant hem treballant les professionals feministes i coeducadores.
Pel que fa el tema de la llengua: el català és la nostra llengua. Forma part de la nostra manera de ser i com ser. La nostra identitat. Pel que fa l’escola pública, hem treballat tant i amb tant d’esforç per normalitzar-la, que el decret del ministre ens sembla senzillament una agressió violenta. La immersió lingüística ha demostrat i demostra que és el mitjà per aconseguir la comunicació entre totes la comunitat educativa. Una comunicació basada en el diàleg tenint en compte la diversitat, ja sigui de procedència ètnica, cultural, religiosa,…
Un altre aspecte del decret del ministre Wert, importantíssim per a mi, com a feminista i mestra coeducadora, és el tema de la religió i el seu tractament com a matèria curricular Per la majoria de nosaltres- mestres i professores feministes i coeducadores , des de sempre hem defensat que la religió, siguin les que siguin, formin part de l’àmbit privat i mai de l’àmbit públic. Les religions i les creences i/ o practiques religioses han de romandre fora de l’espai públic – i del de l’escola pública, concretament –
Aquí, a casa nostra , – Catalunya – que la Consellera Irene Rigau no ens vulgui dissimular darrera el lema “ l’escola catalana”, altres qüestions inquietants i molt preocupants. A la consellera Irena Rigau li cal molt més que plantar-se davant el ministre Wert. No oblidem que ha estat còmplice pel que fa el tema de les retallades.
Retallades que aquí a casa nostra, estan deteriorant la qualitat de l’escola pública capdavantera durant molts anys.
Retallades que van des de:
- El descompte del 50% del nostre sou, a partir del 3r dia de baixa laboral.
- Les no substitucions d’aquestes baixes per malaltia, com a molt a partir del desè dia, i no sempre.
- Les retallades salarials que continuem patint any rere any ( sense paga d’estiu i sense paga de nadal).
- Augment de l’hoarari laborar per complementar les retalldes de plantilla als centres.
- Manca de recursos per atendre les necessitts educatives especials ( psicopedagoga, logopedia, E.E. reforços).
Per cert, on van a parar els diners que ens descompten de les baixes ?
Pel que sé no estan destinades ni a les beques de menjador escolar, transport escolar, …ni tampoc repercuteixen a una millora o compensació dels recursos tant materials com humans. I si no és així, torno a formular la pregunta: on estan aquests diners?
Aquesta pregunta m’inquieta i em neguiteja.
Tornat l’inici de la meva exposició, vull que quedi clar, que tant pel que fa el decret del ministre Wert, i també pel que fa la Consellera Irene Rigau, han perdut per part meva, la total credibilitat. Perquè tant l’un com l’altra són còmplices d’un mateix objectiu: el desmantellament i fracturació de l’educació pública.
Com a mestra i treballadora de l’escola pública continuo i continuaré reivindicant :
UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, LAICA, COEDUCADORA , CATALANA.
Vicky Moreno (Vilanova i la Geltrú).
Imatge: xapa feta a ca la dona, utilitzant part d’un dibuix de Lola Anglada trobat a internet.
