El passat divendres 1 de juliol, Dones x Dones van rebre el premi UPEC 2022 per la seva aportació als valors de l’esquerra, des del feminisme i l’antimilitarisme. Aquí les seves paraules d’agraïment:

En nom de totes les companyes, volem agrair aquest premi que per nosaltres és un petit reconeixement a la llarga trajectòria d’aquests 30 anys. Però sobre tot és un reconeixement al treball de moltes altres dones, companyes i amigues que continuen buscant estratègies per oposar-nos a les guerres des del feminisme antimilitarista.
De totes elles, de les seves experiències i les seves accions hem aprés que la millor manera de deconstruir el discurs de les guerres i el militarisme, és enfortir les xarxes de solidaritat i suport entre nosaltres. Enfortir i eixamplar les relacions basades en el compromís personal i col·lectiu de que entre morir i matar hi ha una altra lògica: la Vida. Amb elles i per totes elles, dones que pateixen i han patir la guerra i les violències dels conflictes armats en els seus propis cossos, és aquest premi.

Continuem treballant convençudes que la millor manera de construir la pau, és seguir denunciant el sistema patriarcal militarista, capitalista, imperialista, racista, ltbfòbic…armamentista que és qui genera i patrocina les violències masclistes produeixen les guerres sobre la vida de les persones i del planeta.

No podem deixar passar per alt el nostre rebuig contra la cimemra de l’OTAN. La Cimera dels negocis dels senyors de la guerra. Una cimera que ha deixat un món més insegur que ahir i més que demà. Una trobada que ha implementat la Europa fortalesa. La Europa de la militarització de les fronters en contra de una Europa de la seguretat basada en la construcció de ponts i vies segures per totes les persones que fugen dels seus països sigui per la guerra, la violència sexual, la pobresa, per la seva identitat sexual o de gènere….

Dones x Dones:

Cap euro per a les guerres.

No en el Nostre nom

La guerra no és el nostre idioma.

Dones x Dones som un grup de dones feministes i antimilitaristes que va néixer a partir de les notícies de les violacions massives a les dones durant la guerra als Balcans. La majoria de les dones del grup provenim de diferents grups del moviment feminista relacionades amb el treball de la solidaritat i l’antimilitarisme. Es va crear a Barcelona el novembre de 1992. Estem vinculades amb la xarxa internacional de Dones de Negre i en formem part.

Objectius:

Els nostres objectius com a grup estan emmarcats en l’activisme contra el militarisme i les guerres, des d’una perspectiva feminista.

Denunciem i exigim una resposta a les agressions que han patit i pateixen les dones en les guerres. Les dones no són tan sols víctimes, són supervivents i resilients.
Donem suport a les seves accions i la seva tasca per aconseguir la resolució dialogada dels conflictes.
Exigim el reconeixement com a subjectes de dret i protagonistes buscant mediacions entre les part implicades dels conflictes i com a subjecte reivindiquem que formin part de les taules de diàleg.
Exigim als organismes internacionals els recursos necessaris per atendre les dones que pateixen les diferents formes de violències que causen les guerres i els conflictes armats. Recursos que donin suport i ajut a la seva recuperació i reparació, tant d’elles com de les seves criatures.

Denunciem la banalització dels mitjans de comunicació que presenten les dones únicament com a víctimes i poques vegades com a protagonistes actives, treballant per les seves comunitats.

Partim de la solidaritat i la sororitat feminista basada en el respecte, en el mutu coneixement, en l’intercanvi d’experiències, des de les dones i cap a les dones. Des l’empatia i la reciprocitat sumant forces i sororitat feminista.

Continuem teixint xarxes d’intercanvi i comunicació entre les dones dels diferents països implicats en els conflictes, i que puguin ser un marc de referència per a la mediació i la recuperació del futur de les dones.

La nostra tasca també va lligada a un treball de testimoniatge, de manifestació i de denúncia pública, per totes les agressions que pateixen les dones en els respectius països en conflicte, sense oblidar la contínua i reiterada violència masclista contra les dones a casa nostra.

Hem participat en actes i campanyes, algunes amb altres grups antimilitaristes de Catalunya així com hem participat en actes i trobades entre els diferents grups de dones per tal d’estendre la xarxa de solidaritat i al mateix temps, per reflexionar i aprofundir en el nostre discurs feminista antimilitarista.

Hem establert contacte directe amb grups de dones dels Balcans (Bòsnia, Sèrbia, Croàcia i Kosovo) i també amb les dones d’Algèria i el Sàhara, amb les dones de Rússia i Txetxènia, i amb grups de dones de l’Afganistan, d’Israel i Palestina. Darrerament, hem participat en actes de suport i manifestacions a favor de les dones de Rojava, de l’Argentina i Nicaragua.

Hem elaborat diferents escrits en butlletins i manifestos, per tal de fer públic el nostre discurs i la nostra postura davant els conflictes i la manera de resoldre’ls, expressant el nostre rebuig contra les violències, el militarisme, la carrera armamentista, etc., posant en el centre el diàleg i les paraules per emmudir les armes.

Malgrat que no sempre ha estat fàcil seguir en contacte amb les dones que viuen en situació de violència en zones i països en conflicte armat, estem sempre alertes al que passa en aquests països i en quina situació s’hi troben les dones. Sabem que les violències en les guerres afecten les dones de manera brutal. Elles són les primeres víctimes, les primeres que es queden sense recursos, les que són violades, maltractades i torturades, però també són les dones les que porten el pes, tant moral com material dels seus fills i de la gent més gran. Són les que posen en el centre les cures de les persones. Són les que superen la lògica patriarcal de l’estàs amb mi o en contra meu, perquè entre morir i matar, hi ha una altra lògica: la vida.

Per elles continuem la nostra tasca de denúncia, de suport i solidaritat. Estenem les xarxes entre elles i nosaltres per tal d’enfortir-nos, d’acompanyar-les i fer-los de saber que no estan soles.